Títol: La muerte de Ivan Ilich
Autor: Lev Tolstói
Pàgines: 107
Idioma: castellà
Mahatma Ghandi va considerar aquesta novel·la com una de les més grans de la història de la literatura rusa. No s'ha de perdre de vista que Tolstói esdevé un model per Ghandi i se sap que de les últimes cartes que va escriure, ja malalt, des de l'estació ferroviària d'Astapovo, on moriria el 20 de novembre de 1910, va ser precisament dirigida a Ghandi. El mateix Ghandi escriu "La seva lectura em va aclaparar. Em va marcar per sempre".
Segons els analistes de l'obra de Tolstói consideren que La muerte de Ivan Ilich és fruit de la lluita interna en la qual Tolstói es veu abocat després de complir 50 anys i que el porta a un canvi radical de la seva manera de pensar i, conseqüentment, de la seva manera de viure.
La muerte d Ivan Ilich és una mirada a la mort des del que la pateix. Com diu l'Ester Busquets (profesora de filosofia de la Universitat de Vic) "és mostrar com el dolor físic i psicològic indueixen a una metamorfosi, a una transformació de la pròpia existència" fins al punt que el protagonista es pregunta si la seva vida ha estat una equivocació.
La novel·la transcorre des dels anys gloriosos del protagonista basats en una carrera professional ascendent i triomfadora, a l'època on una malaltia mortal fa que els seus últims dies es visquin des del turment. A més la crítica que Tolstoi fa de la societat russa escenificada amb com la resta de jutges confabulen per veure qui assumirà el càrrec que Ivan Ilich deixa vacant i amb el conseqüent augment econòmic.
Malgrat que aquesta visió és la que Lev Tolstoi vol transmetre en la seva novel·la, no menys interessant és la visió que la citada Ester Busquets dóna a la novel·la. Busquets centra la seva lectura en la figura de Gueràssim, el criat que cuida de Ilich i fa la seva dissertació sobre les actituds ètiques del fet de tenir cura d'un malalt. Per Busquets "Gueràssim és un model de persona que estima allò que fa i això es manifesta a través del seu rostre, sempre alegre,
tranquil i somrient davant Ivan Ilitx. Gueràssim és tan
humà que considera natural, gairebé instintiu, cuidar la
persona que està malalta. Per això, quan Ivan Ilitx s’estora
de veure el seu criat fent una feina tan desagradable amb
tanta naturalitat, Gueràssim li respon: “Oi que estàs
malalt? Doncs per què no t’he d’ajudar?”. I l’ajuda de
Gueràssim és sublim: és discret per no violentar el malalt
en situacions compromeses, és servicial i atent en tot
moment, ja sigui per sostenir les cames a Ivan o bé per
escoltar-lo, és sensible en qualsevol acció que decideix
portar a terme, i no li escatima el temps, no el cuida a
corre-cuita, sinó que li dedica l’estona que necessita el
malalt. I el més important, com ja hem vist, el criat és
sincer amb el seu amo.". És per aquests motius que "Gueràssim representa el contrapunt a la indiferència dels metges i la fredor amb la qual el tracten familiars i amics"
Per llegir l'article complert d'Ester Busquets ho podeu fer a través d'aquest enllaç http://www.academia.cat/files/499-122-FITXER/roda.pdf
Llibre disponible
