No he trobat cap llibre més adequat per aquestes dates. L'Assaig sobre la lucidesa, de José Saramago, és el retrat metafòric de la societat d'avui en dia. Saramago presenta un país on el dia de les eleccions un 83% dels ciutadans vota en blanc, no s'absté, sinó que exerceix un dret i es manifesta des de l'activisme. Aquest desencadena una situació inversemblant on la primera opció del govern és entendre que hi ha hagut un error d'intel·ligència humana i decideix repetir les votacions amb la conseqüència d'uns resultats més o menys idèntics.
Què passa? Com es governa un vot en blanc majoritari? les reaccions a aquesta situació són partidistes. Lluny de dimitir, el govern decideix abandonar el país i, des de l'exili i amb la complicitat de l'exèrcit, genera un estat de setge com a càstig vers a la població "desobedient".
Què fa la població? Espantar-se i demanar perdó als seus immaculats governants, demanant que tornin i, sis us plau, que prenguin les rendes del país realitzant la funció de "pares putatius"?....Aquí deixo el relat d'aquesta entrada de blog.
És possible un altre ordre local/municipal/nacional que ens permeti viure d'una altra manera, on les diferències entre nosaltres no siguin d'status (alhora diferències insalvables) sinó d'aptituds i capacitats a través de les quals podem articular un entorn de convivència a on no arribi la capacitat d'un pugui arribar la capacitat de l'altre. Per què la "moneda" d'intercanvi és el diner (= tenir) i no la capacitat d'un (= ser) el que articuli la nostra convivència...
Una vegada més José Saramago amb la seva ironia metafòrica ens planteja un escenari per reflexionar.
Jo diumenge votaré en blanc.
Llibre disponible
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada